Landtagswahlen 2023 - Elezioni provinciali 2023 - Veles provinzieles 2023

Veles provinzieles 2023

Renuvamënt dl cunsëi provinziel dla Provinzia autonoma de Bulsan–Südtirol

22 de utober 2023, dala 7:00 ala 21:00

Resultac

Info sun la veles

Nfurmazions genereles

Ai 22 d’utober vën l Cunsëi provinziel dla Provinzia autonoma de Bulsan-Südtirol lità da nuef.

L unirà lità trëntcinch cunselieres provinziei che arà automaticamënter nce la ncëria de cunselieres regiuneles/cunselieres regiunei. La Presidënta/L Presidënt ne vën nia liteda/lità diretamënter dala populazion, ma dal Cunsëi provinziel danter si cumëmbri, cun lita cun cherdeda dl inuem y a maiuranza assoluta, y sun la basa de na detlarazion de guviern, te chëla che l vën nce dat sëura l numer di cumëmbri dla Jonta provinziela.

Cun la lege provinziela di 19 de setëmber 2017, n. 14 iel unì metù su na lege litela organica, che tol ite la leges tecniches unides ora da iede a iede tl tëmp dla legislatures da dant.

Te deguna lista ne daussa n gënder vester prejënt cun plu che 2/3 dla candidates/di candidac.

Sun na lista ne daussel nia se candidé manco che 12 y plu che 35 persones.

Nce pra chësta veles iel puscibl per la zitadines y i zitadins che viv oradecà y per chëles/chëi che ne ie te chël tëmp nia tl Südtirol y che fej na dumanda aldò, lité per curespundënza.

La cumposizion dla Jonta provinziela muessa curespuender al raport di gëndri tl Cunsëi provinziel tl mumënt de si costituzion, do la cunedida dla persones litedes.

La Jonta provinziela sarà furmeda da na cumpëida de almanco 7 y al plu 10 persones, ora che la Presidënta/ l Presidënt. Per la ncëria de Presidënta/Presidënt o assessëura/assessëur iel unì fissà n lim de tëmp de 15 ani o 3 legislatures ndolauter, a chël che l messerà te uni cajo jì do na paussa de almanco 4 ani.

Per lité la Presidënta/l Presidënt dla Provinzia muessa i partic o la grupes politiches singules prejenté tl Cunsëi, ora che la candidata o l candidat cris ora, na detlarazion de guviern.

L ie oradechël nce udù danora la desfidanza costrutiva, che adum cun la mozion de desfidanza vëij danora la puscibltà per l Cunsëi provinziel de lité na candidata/n candidat auternatif ala Presidënta/al Presidënt tla ncëria, y de apurvé n program auternatif de guviern.

L tët per la spëises per la propaganda litela per uni candidata/candidat; ie de al plu 30.000 euro.

Sistem litel

L Cunsëi provinziel ie lità cun sistem proporziunel y tres vela generela, direta y sucrëta.

Asseniazion dla sëntes

Per l’asseniazion dl numer de cunselieres a uni lista vëniel fat la divijion dl numer total dla ujes arjontes da duta la listes tres l numer dla/di cunselieres cun la njonta de doi a na maniera da giapé l cuozient litel. A fé la divijion vën la pertes de frazion che se purtëssa n cajo pro turondedes ala unità dessëura. L vën pona assenià a uni lista tan de sëntes coche l resultea che l cuozient litel ie cuntenì tla zifra litela (chësc uel dì la soma dla ujes valeivles) de uni lista.

Sce, cun l cuozient litel calculà, coche nunzià dessëura, l numer ntier dla sëntes asseniedes ala listes defrëntes superea l numer dla/di cunselieres provinziei udù danora, vëniel fat na partizion nueva cun n cuozient litel nuef che vën calculà smendran l divijëur de una na unità.

Sce l ëssa, do la prima partizion, mo da resté sëntes nia asseniedes, chir l Ufize litel zentrel ora danter la zifres dla ujes restëntes de duta la listes, chëles plu autes, tl medemo numer dla sëntes restëntes da assenië, y l ti atribuesc mo na sënta a uni una dla listes de chëles che ie chëla zifres d’ujes restëntes. Tl cajo de n medemo numer de ujes restëntes vën la sënta assenieda ala lista che à giapà l numer de ujes plu aut; sce nce chësc ie medemo vëniel tëut na dezijion trajan ala busca. Pra chësta partizion dla ujes vëniel nce tenì cont dla listes che ne à nia arjont l cuozient litel plën.

Cuota ladina tl cunsëi provinziel

L Ufize litel zentrel:

  • se cruzia de mëter su na graduatoria decrescënta n cont dla ujes de preferënza de duta la candidates y de duc i candidadac che fej pert dla grupa de rujeneda ladina, unfat pra ciuna lista che les/i ie; tl cajo dl medemo numer de ujes persuneles vëniel metù dant la candidata/l candidat plu jëuna/jëun.

Ala candidata/Al candidat dla grupa linguistica ladina che à giapà l plu ujes persuneles, ma che ne resultea nia lità, ti vëniel te uni cajo assenià na sënta. Chësta candidata/Chësc candidat giapa la sënta dla candidata/dl candidat che, adlò dl orden dla ujes de preferënza, ie al ultim post dla persones litedes sun la lista de purtenienza.

Tl cajo che l ne ti vën atribuì a deguna lista cun na candidata/n candidat dla grupa linguistica ladina na sënta, vëniel assenià na sënta ala candidata/al candidat de chësta grupa linguistica che à giapà l numer plu aut de ujes persuneles.

Chësta sënta vën ndividueda, n derogazion ala zifres liteles de lista, a chësta maniera y tëuta ala lista curespundënta:

  1. tl cajo che duta la sëntes fossa unides asseniedes pra la prima asseniazion ala lista cun la mëndra zifra litela de lista; o
  2. tl cajo che l fossa unì fat na segonda asseniazion dla sëntes sun la basa dla zifra dla ujes restëntes plu bassa.

Ala veles vëniel lascià pro la zitadines y i zitadins che ai 22 d’utober 2023 à cumplì 18 ani, che ie scric ite tla listes liteles, che n l di dla publicazion dl decret dla ndizion dla veles à da cater ani zënza nteruzion la residënza tla region Trentin-Südtirol y che à madurà la majera pert de chisc cater ani de residënza tl teritore dla provinzia de Bulsan.

N l di dla veles (22 d’utober 2023) resta la sëntes liteles daviertes dala 7.00 ala 21.00. I lëures de preparazion dla sënta vën fac l di dant domesdì (n sada, ai 21 d’utober).

La zitadines y i zitadins à da se presenté tla sezion litela ndicheda tla cherta litela n l dì dla veles cun la cherta litela nunzieda y cun n documënt de recunescimënt.

Chi che ne à deguna cherta litela, ajache les/i ne n à mei giapà una o tl cajo che la ie unida ruineda, perduda o rubeda, muesseles/muessi damandé do pra l ufize litel de chemun, che resterà daviert dai 20 d’utober ai 21 d’utober dala 9.00 ala 18.00 y ai 22 d’utober per dut l tëmp che n possa lité. Iló giaperales/giaperai pona, aldò dl cajo, na cherta litela nueva, n duplicat o n atestat de sostituzion.

Lita da pert dla reprejentantes/di reprejentanc dl militer

La reprejentantes/I reprejentanc dla forzes armedes y de grupes militeres a servisc dl stat, sciche nce chi che fej pert dla polizai de stat, possa jì a lité, sce les/i nen à l dërt, te chël Chemun ulache les/i ie per rejons de servisc.

Mustran su la cherta litela possi dé ju si usc te ce sezion che i uel y i possa nce ti jì dant al’autra/ai autri litadëures.

Les/I daussa mé jì un al iede a dé ju si usc y zënza erma.

Lita da pert dla persones staziunedes tla cëses de cura

La persones staziunedes te spediei y cëses de cura y che à l dërt de lité possa lité tl spedel o tla cësa de cura.

La persones nteressedes muessa presenté – tres la strutura ulache les ie staziunedes – ala Ambolta/al Ambolt dl Chemun, tla listes de chël che les ie scrites ite, si ulentà de lité tla cësa de cura.

Tla detlarazion muessel unì dat sëura avisa l numer dla sezion litela a chëla che la litadëura/l litadëur ie assenieda/assenià y l numer de iscrizion tla lista litela, che ie da udëi sun la cherta litela; oradechël muessel nce vester njuntà l atestat dla diretëura sanitera/dl diretëur saniter dla cësa de cura, che cunfermea che la litadëura/l litadëur ie staziuneda/staziunà iló.

La detlarazion muessa unì mandeda al Chemun da pert dl diretëur dl’aministrazion o dl secreter dla cësa de cura, nia plu tert che l terzo dì dan la data dla veles (ai 18 d’utober).

Pernanche l’Ambolta/l Ambolt à giapà la detlarazion se cruziela/cruziel riesc de ti fé avëi a chi che à fat dumanda n atestat che l ie unit fat la iscrizion tla listes dla/di litadëures tla cëses de cura. La/I litadëures staziunei ne possa nia lité tla cësa de cura sce no do avëi mustrà danora chësc atestat y la cherta litela.

Lita da pert dla persones che ne ie nia bones de jì

Azienda Sanitera de Sudtirol

Diverda che la/i litadëures che ne n’ie nia bones/boni de jì sibe scric ite pra na sezion a chëla che l ne ie nia mesun ruvé permez cun n stuel da rodes possi dé ju si usc te n’autra sezion zënza mpedimënc architetonics. (Tlo dessot iel na lista de duta la sezions zënza mpedimënc architetonics). Tl local cris ora per dé ju la stima muessa chësta/chisc litadëures mustré su deberieda cun la cherta litela l zertificat dl dutor dl’azienda sanitera (l vën nce azetà n zertificat scrit ora dant per vel’autra rejon) o na copia autenticheda dla patent speziela per avisé, a na moda che l vënie ora tler dala documentazion mustreda su che chësta persona ne sibe veramënter nia bona de jì o da stramb stenteda.

A uni moda à i chemuns da mëter a jì n servisc de trasport adatà, acioche l sibe plu saurì per la/i litadëures che ne ie nia bones/boni de jì de ruvé pra l local de vela.

Lita da pert dla persones śaredes te perjon

Chi che ie te perjon y che l ne ti ie nia unì tëut l dërt de lité possa dé ju si usc tl luech ulache les/i ie śaredes/śarei via.

La persones nteressedes muessa presenté per scrit na detlarazion che les uel lité ulache les/i ie śaredes/śarei via y ti fé avëi chësta detlarazion ala Ambolta/al Ambolt dl Chemun ulache les/i ie scric ite tla listes litela.

Tla detlarazion muessel unì dat sëura avisa l numer dla sezion te chëla che la litadëura/l litadëur ëssa da jì a lité y l numer de iscrizion tla lista litela de sezion, che ie da udëi sun la cherta litela; oradechël muessel nce vester njuntà l atestat dla diretëura/dl diretëur dla perjon che cunfermea che la litadëura/l litadëur ie śareda/śarà ite iló. La detlarazion ti muessa unì fata avëi al Chemun da pert dl diretëur dla perjon, nia plu tert che l terzo di dan chël dla veles (ai 18 d’utober).

Pernanche l’ambolta/l ambolt giapa la detlarazion se cruziela/cruziel riesc de ti fé avëi a chi che à fat dumanda n atestat che la/l ie unit scrit ite tla listes dla/di litadëures śaredes/śarei via.

Chësta/Chisc litadëures possa mé lité sce les/i à da mustré su la cherta litela y chësc atestat.

Lita da pert dla persones che à debujën de secudienza a dé ju si usc

Azienda Sanitera de Sudtirol

La zitadines/I zitadins purtadëures de handicap che ne ie nia bones/boni de lité da sëules/sëui, possa se lascé acumpanië da zachei che les/i se à nstësc cris ora per jì a lité. La persona che les/i acumpanieia muessa vester scrita ite tla listes liteles de n chemun dla provinzia de Bulsan.

L zertificat dl dutor che possa n cajo unì damandà dala presidënta/dal presidënt dla sënta litela muessa vester scrit ora dai dutores nciariei dal’aziendes saniteres locales. L zertificat nunzià tlo dessëura vën scrit ora sun papier scëmpl, l ie debant y n n’à nia drë de mëter su vel’ marches o boi.

Mpede l zertificat dl dutor possa la/i vierces mustré si cherta de iscrizion ala Lia di vierces taliana.

Lita a cësa

L ti vën cunzedù de lité a cësa ala/ai litadëures te cundizions scialdi grieves de nfermità, che ne possa nia jì ora dl cuatier ulache les/i sta, y ala/ai litadëures tuchei da nfermità grieva, che depënd per viver tresora da aparac de medejina eletronics y ne possa perchël nia jì ora de cësa.

La persones nteressedes muessa ti presenté al’Ambolta/al Ambolt dl Chemun, te chël che les/i ie scric ite tla listes liteles – te n tëmp danter l 40ejim y l 20ejim dì dan la veles – na detlarazion scrita che atesteie si ulentà de purté a esprescion si usc te si abitazion.

Tla detlarazion muessel unì dat sëura avisa l numer dla sezion te chëla che la litadëura/l litadëur ëssa da jì a lité y l numer de iscrizion tla lista litela de sezion, che ie da udëi sun la cherta litela; ala detlarazion muessel oradechël nce vester njuntà l atestat dla funzioner medich desinià dai organns cumpetënc dl’Azienda Sanitera che atesteie la esistënza de cundizions de nfermità nunziedes dessëura.

Pernanche l’Ambolta/l Ambolt giapa la detlarazion se cruziela/cruziel riesc de nen fé verifiché la regularità y cumpletëza y l relascia a chi che à fat dumanda n atestat che la/l ie unit scrit ite tla listes dla/di litadëures lascei pro ala lita a cësa.

Lita dla/di litadëures che sta oradecà

L dërt de lité à la zitadines y i zitadins che à si residënza oradecà y che n la data dl’emigrazion ova i recuisic udui danora per pudëi lité; nce la fians/i fions de chisc nasciui o trasferii oradecà o l uem/la fëna de chisc, che à giapà la zitadinanza taliana tres l matrimone. La cundizion de bujën per pudëi lité ie la iscrizion tl AIRE (register anagrafich di zitadins talians che sta oradecà).

La/i litadëures che sta te n auter stat y che ie scric ite tl AIRE eserzitea si lita tres posta. La manieres de coche l vën lità ie ndichedes tla sezion aposta LITA PER CURESPUNDËNZA.

La litadëura/L litadëur che sta oradecà y che, per pudëi eserzité si dërt de vela, ulëssa unì de reviers tl Südtirol y lité diretamënter pra la sezion litela, muessa presenté na dumanda aposta a si Chemun de iscrizion.

Nchin l 60ejim dì dan la destumënza dla legislatura curënta giapa la zitadina/l zitadin cun residënza oradecà, che à l dërt de vela, dal’aministrazion provinziela na comunicazion n cont dla dates dla veles y la manieres de esprescion dla usc per curespundënza. Adum cun la comunicazion ti uniral nce mandà n formuler de opzion che la/l messerà mé scrì ora y mandé demez sce la/l à nteres de eserzité si dërt de vela diretamënter tla sezion litela de si Chemun de iscrizion.

Tl cajo che la/l à optà per l eserzize de vela tla provinzia messerà la litadëura/l litadëur che sta oradecà se se presenté de persona pra la sezion data sëura sun si cherta litela, cun la cherta litela y n documënt de recunescimënt.

A pië via dal 2013 iel unì tëut ju l cuntribut che univa n iede paià ora dai chemuns singui a chësta categuria de litadëures.

Perchël ne arà la zitadines y i zitadins che sta oradecà y che tol la dezijion de lité tla provinzia de Bulsan, pra la sezion litela de si Chemun de iscrizion, nia l dërt de giapé n rembursamënt o n cuntribut.

L ne vën oradechël ënghe nia paià i alesiramënc sun la spëises de viac sun l teritore dla Talia, tla ferata o per mer.

Per duta la nfurmazions che reverda la lita dla persones che sta oradecà prions bel de jì a ti cialé ala sezion aposta dedicheda ala LITA PER CURESPUNDËNZA.

N l di dla veles (22 de utober 2023) resta la sëntes liteles daviertes dala 7.00 ala 21.00. I lëures de preparazion dla sënta vën fac l di dant.

La zitadines y i zitadins à da se presenté tla sezion litela ndicheda tla cherta litela n l dì dla veles cun la cherta litela nunzieda y cun n documënt de recunescimënt.

Chi che ne à deguna cherta litela, ajache les/i nen à mei giapà una o tl cajo che la ie unida ruineda, perduda o rubeda, muesseles/muessi damandé do pra l ufize litel de chemun, che resterà daviert dai 20 d’utober ai 21 d’utober dala 9.00 ala 18.00 y ai 22 d’utober per dut l tëmp che n possa lité. Iló giaperales/giaperai pona, aldò dl cajo, na cherta litela nueva, n duplicat o n atestat de sostituzion.

Documënc de recunescimënt

  1. Documënc d’identificazion dac ora dal’aministrazion publica: Cherta d’identità, passaport, patent d’abilitazion a furné cun veicui, purteda d’ermes, libret dla ferata, y nsci inant…)
  2. la chertes de recunescimënt dates ora dala Union naziunela ufezieres n cungedazion dla Talia (U.N.U.C.I.), sce les à na fotografia y ie cunvalidedes da n Comando militer,
  3. la tesseres dates ora dai ordens di prufescionisć, sce l ie lessù na fotografia

Co scrì ora la zedula litela

Sun la zedula litela che ti vën data a uni litadëura/litadëur iel repurtà l simbul de uni lista. La usc vën purteda a esprescion fajan na crëusc/sun l simbul dla lista crissa ora.

La litadëura/l litadëur possa oradechël scrì sun la risses a man drëta de uni simbul da una a cater preferënzes (metëde verda: mé una na preferënza per rissa!). La usc de preferënza vën data nsci:

  1. Scrijan l inuem dla candidates/di candidac
  2. Sce l ie de bujën nce l inuem dla candidates/di candidac.

Sce la candidata/l candidat à doi cuinuemes possen nce mé nen scrì un, ma la ndicazion muessa cuntenì tramedoi i cuinuemes y sce l ie de bujën nce la data de nasciuda, sce l possa se purté pro cunfujions danter de plu candidates/candidac.

Per purté a esprescion la usc de preferënza ne possen a pië via dala veles provinzieles dl 2018 nia plu ndiché i numeri cun chëi che la candidates/i candidac ie contrasseniei sun la lista.

A uni moda iel assolutamënter de mpurtanza, acioche la ujes sibe valeivles, che la candidates/ai candidac, a chëles/chëi che l ti vën dat la preferënza, feje pert dla lista pra chëla che n à metù la crëusc.

Informaziuns sön co lité por corespondënza

Dl 2013 él gnü porté ite a livel provinzial la poscibilité da LITÉ POR CORESPONDËNZA por 2 categories de litadësses/litadus desvalies:

  1. la lîta por corespondënza por les litadësses/i litadus südtirolesc che à la residënza foradecà y é scrić ite tl AIRE (le register anagrafich di zitadins talians che à la residënza foradecà);
  2. la lîta por corespondënza por les litadësses/i litadus che ne sciafia nia da lité pro le comun de residënza, ajache ai vir temporaneamënter defora dla provinzia.

La lita por corespondënza por les litadësses/i litadus che á la residënza foradecá

Che che á la residënza foradecá y é scrić ite tl AIRE lita por posta.

Cina al 60ejim de denanche al tomes la legislatöra da sëgn, ti lascia alsavëi l’aministraziun provinziala ales zitadines/ai zitadins, che á la residënza foradecá y che á le dërt da lité, la data dles lites y co lité por corespondënza.

FORMULAR D’OPZIUN

Che che á la residënza foradecá ciafa adöm cun la comunicaziun y les informaziuns sön la lita por posta, ince n formular d’opziun, che mëss gní scrit fora y ortié al comun d’iscriziun, sce an ó gní zoruch tl Südtirol por lité diretamënter pro la seziun litala de so Comun. Le formular cun la domanda ti mëss rové al comun d’iscriziun alplü tert 45 dis dan les lites (chël ó dí cina ai 7 de setëmber dl 2023).

La domanda vel ma por la lita por chëra che ara é gnüda dada jö, y sce le terminn dé dant é tomé, ne pón nia plü jí a s’la do. La domanda pó gní dada jö personalmënter, ortiada por posta, tres fax o posta eletronica y mëss contigní i dac anagrafics, la dërta misciun y la sotescriziun dla porsona che fej domanda, scenó vëgnera refodada. Pro la domanda mëssel gnì ajuntè la fotocopia de n documënt d’identité.

Desćiariede jö chiló le formular por l’opziun:

Che che á la residënza foradecá che tol la dezijiun da lité tla provinzia de Balsan diretamënter tla seziun litala de so comun n’á nia le dërt da ciafè N REMBURSAMËNT O N CONTRIBUT.

Al ne vëgn gnanca paié les alisiraziuns de iade, ma por le raiun talian, cun la ferata o la barca.

Che che á la residënza foradecá y n’á nia dé jö la domanda da lité te so comun de iscriziun tl Südtirol, lita por corespondënza.

Informaziuns plü menüdes sön la lita por corespondënza é da ciafé tla seziun MODALITÉS DA LITÉ POR CORESPONDËNZA

La lita por corespondënza por les litadësses/i litadus che vir temporaneamënter defora dla provinzia

AVIS IMPORTANT:

POR CORESPONDËNZA LITON MA DEFORA DAL RAIUN PROVINZIAL.

ARA NE VÁ NIA DA DÉ JÖ NA DOMANDA POR ANTIZIPÉ LA LITA DA CIASA (TE N COMUN DLA PROVINZIA).

ARA NE VÁ NIA DA LITÉ POR POSTA TRATAN LA FIN DL'EDEMA DLES LITES (20-21-22/10/2023).

Ince chi che ne sciafia nia da lité te so comun d’iscriziun, ajache ares/ai vir temporaneamënter defora dla provinzia, pó lité por corespondënza.

Por podëi s’anuzé dla poscibilité da lité por corespondënza, mëss che che lita dé jö na domanda aposta te so comun d’iscriziun.

FORMULAR D’OPZIUN

Che che lita mëss dé jö na domanda da orëi dé jö la usc por corespondënza (tolon le formular d’opziun che an po desćiarié jö sön chësta plata internet) te so comun d’iscriziun. La domanda mëss rové adalerch altamo 45 dis dan les lites (chël ó dí cina ai 7 de setëmber dl 2023).

La domanda vel ma por la lita por chëra che al é gnü fat domanda, y sce le termin dé dant é tomé, ne pón nia plü jí la trá zoruch. Ara pó gní dada jö personalmënter, ortiada por posta, tres fax o posta eletronica y mëss contigní i dac anagrafics, la dërta misciun y la sotescriziun dla porsona che fej domada, scenó vëgnera refodada. Pro la domanda mëssel gnì ajuntè la fotocopia de n documënt d’identité.

Desćiariede jö chiló le formular por l’opziun:

De plü informaziuns sön la lita por corespondënza é da ciafé tla seziun MODALITÉS DA LITÉ POR CORESPONDËNZA

Modalités da lité por corespondënza

INJOP LITAL por lité

Che che lita por corespondënza ciafa n injop lital che contëgn:

  1. n zertificat lital cun i dac anagrafics dla litadëssa/dl litadú: dal zertificat mëssel gní trat jö aper dla linia aposta le zedolin lital;
  2. la zetola litala;
  3. na picia coperta ghela por mëte ite la zetola litala do avëi dé jö la usc;
  4. na gran coperta blancia amartlada (cun la misciun dl Ofize lital zentral) da tó por ortié zoruch le zedolin lital y la picia coperta ghela cun la zetola litala;
  5. na plata cun les indicaziuns dles modalitès por lité por corespondënza y les listes dles candidates y di candidac.
CO LITON PA por corespondënza

La usc vëgn dada jö sön la zetola litala MA cun n BIRO FOSCH O BRÖM, scenó vëgn la zetola litala anulada.

Sön la zetola litala él le simbol de vigni lista. La usc vëgn dada jö fajon na crusc sön le simbol dla lista chirida fora.

Che che lita pó ince dé dant sön les risses sön la man dërta de vigni simbol da öna a cater usc de preferënza (Metede averda: ma öna na preferënza por rissa!). La usc de prefërenza vëgn dada jö insciö:

  • scrion le cognom dles candidates/di candidac
  • sce al vá debojëgn ince l'inom dles candidates/di candidac.

Sce la candidata/le candidat á dui cognoms pón nen scrí ma un. Al mëss indere gní dé dant trami i cognoms, sce an podess fá confujiun danter de plü candidac, y sce al ó ester, ince la data y le post de nasciüda.

An ne pó nia plü dé dant i numeri cun chi che i candidac vëgn contrassegná tla lista, por dé jö la usc de preferënza.

Les usc de preferënza mëss se referí a candidates/candidać dla lista litada por che ares veles.

LA USC É PERSONALA, LËDIA Y SOCRËTA. LA ZETOLA Y LA PICIA COPERTA GHELA OLACHE ARA É LAITE NE DESS AVËI DEGUN SËGN DE RECONESCIMËNT!

AL É PROIBÍ DA LITÉ DE PLÜ IADI Y ORTIÉ INANT LES ZETOLES IMPEDE ZACAI D’ATRI!

Do avëi dé jö la usc sön la zetola litala, mët che che lita la zetola litala ghela tla PICIA COPERTA GHELA, che vëgn sigilada y metüda tla GRAN COPERTA AMARTLADA aposta, olache al vëgn ince metü LE ZEDOLIN lital, che proa che al é gnü dé jö la usc. Spo ti mëna che che lita la gran coperta amartlada al Ofize lital zentral, olache ara mëss rové alplü tert cina le vëndres dan le de dles lites (ai 20 d’otober dl 2023).

I ti aconsiun a che che lita da s’anuzé le plü debota che ara vá de so dërt da lité y ortié atira la coperta amartlada, a na moda che ara ti röies adora assá al Ofize lital zentral.

Do avëi ortié la coperta amartlada ne vál plü debojëgn da ne fá nia.

CUMPEDÉ LES USC

Dötes les copertes che röia adalerch por tëmp y ora al Ofize lital zentral (cina le vëndres dan les lites, chël ó dí ai 20 d’otober dl 2023) gnará dades jö – do n valgügn controi formai preodüs dala lege – ai ofizi litai aposta, metüs sö pro le comun de Balsan, che se cruziará da cumpedé les usc ai 22 d’otober dl 2023, canche ares vëgn ince cumpedades tles atres seziuns litales dla provinzia.

AVIS POR CHI CHE LITA POR CORESPONDËNZA

TE NA SEZIUN SAURIDA DA ODËI DLA PLATA INTERNET VËGNEL LASCÉ ALSAVËI SCE AL É MUDAZIUNS POR CI CHE REVERDA I SIMBOI O LES LISTES DLES CANDIDATES/DI CANDIDAC.

LES MUDAZIUNS PÓ DEPËNE DA RECURSC PENDËNC EVENTUAI TRATAN CHE AL TI VËGN DÉ ALES LITADËSSES/AI LITADUS LA DOCUMENTAZIUN SÖN LES LITES O DA FAI DE STAMPA.

De cie vala pa?

L se trata de n alesiramënt per cumpré la chertes de viac per la jita y unida de reviers sun l teritore naziunel a priesc arbassà (-60% sun la tarifes regiuneles y fin al 70% sun la ferates de servisc a destanza longia) per i viages di/dla litadëures acioche i/les posse eserzité si dërt de vela. La ufierta vën piteda sibe da Italo che da Trenitalia (sibe sun la ferates regiuneles che per la ferates a destanza longia coche Frecces, Intercity y Intercity Notte).

Chi possa pa giapé la ufierta?

I/La litadëures dl Cunsëi Provinziel dla Provinzia Autonoma de Bulsan che sta dedora dal Chemun de residënza (ej. studënc universiteres) y che va tl chemun de residënza per eserzité si dërt de vela.

Ulà possen pa se damandé la ufierta?

Italo

La chertes de viac ie da cumpré online tres chësc link: Italotreno.it

Sun la ferata messeral unì mustrà al cuntrolëur/ala cuntrolëura n documënt de identificazion y la cherta de vela o na detlarazion sostitutiva de zertificazion (detlarazion sostitutiva de zertificazion, aldò dl art. 46 dl D.P.R. di 28 de dezëmber 2000, n. 445 y mudazions suzessives).

Trenitalia

L alesiramënt per i/la litadëures possa unì damandà pra duta la purteles dla chertes de viac y pra i ponc de venduda autorisei, do che n à prejentà l documënt de identificazion, la cherta de vela o na detlarazion sostitutiva de zertificazion (canche n compra la cherta de viac muessen, sce n ne à nia la cherta de vela, sotscrì na detlarazion sostitutiva de zertificazion, aldò dl art. 46 dl D.P.R. di 28 de dezëmber 2000, n. 445 y mudazions suzessives).

Alesiramënc de viac – Ministerium

  1. Alesiramënc de viac I
  2. Alesiramënc de viac II
  3. Alesiramënc de viac III
  4. Alesiramënc de viac IV


Va inò su

Cumpëdausc y presidëntes/presidënc

L’ombolta/L’ombolt nominëia por vigni seziun litala n ofize lital metü adöm dala presidënta/dal presidënt, da trëi cumpëdausc, olache öna o un de chisc - chirí fora dala presidënta/dal presidënt - surantol l’inciaria de vizepresidënta/vizepresidënt, y dala secreteria/dal secreter. Sce al é tl raiun dl ofize lital de seziun ospedai y ciases de cura cun manco co 100 lec o sce la seziun á le dovëi da cöie adöm les usc dades jö a ciasa, é l’ofize lital metü adöm dala presidënta/dal presidënt, da cater cumpëdausc y da na secreteria/n secreter.

Les/I cumpëdausc y la secreteria/le secreter dl ofize lital de seziun vëgn chiris fora, tiran ala niza danter les porsones che á stlüt jö la scora d’oblianza.

La presidënta/Le presidënt dl ofize lital de seziun vëgn trat ala niza danter les porsones che:

  1. á le dërt da lité dales lites provinziales;
  2. á almanco le diplom de na scora alta;
  3. á l’atestat che desmostra la conescënza di lingac todësch y talian, aladô dl decret dl Presidënt dla Republica di 26 de messé dl 1976, n. 752, y mudaziuns suandëntes;
  4. á, sce ara se trata de n comun ladin, l’atestat che desmostra la conescënza dl lingaz ladin, aladô dl decret dl Presidënt dla Republica di 26 de messé dl 1976, n. 752, y mudaziuns suandëntes;
  5. é scrites ite tl register dles porsones adatades al laur de presidënta/presidënt dl ofize lital.

Al ne pó nia surantó la funziun de comëmber dl ofize lital de seziun:

  1. che che fej pert dles forzes armades en sorvisc;
  2. les doturies ofiziales/i doturs ofiziai y les doturies/i doturs de basa;
  3. les secreteries/i secreters de comun y les dependëntes/i dependënc de comun, assegná o comaná por le sorvisc ti ofizi litai de comun;
  4. les candidates/i candidac dles lites dl Consëi provinzial.

Danter le 25ejim y le 20ejim de dan les lites se crüzia la porsona responsabla dl ofize lital te na reuniun publica, lasciada alsavëi dui dis denant tres n placat batü sö sön tofla de comun, en presënza dles rapresentantes/di rapresentanc de lista da:

  1. trá ala niza por vigni seziun litala dl comun la presidënta/le presidënt, la secreteria/le secreter y tan de cumpëdausc che al vá debojëgn;
  2. mëte adöm, tiran ala niza, na gradatöra di inoms dles presidëntes/di presidënc, dles secreteries/di secreters y dles/di cumpëdausc por baraté fora che che ne sciafia nia.

Sce le numer di inoms trac fora ne é nia assá, tira fora l'ofizial lital de comun ciamó zacai danter les porsones scrites ite tles listes litales dl comun.

L’ombolta/L’ombolt ti lascia alsavëi ales porsones chirides fora le plü debota che ara vá y al plü tert chinesc dis dan les lites, che ares é gnüdes nominades.

Sce al é rajuns zities che ne conzed nia da surantó l’inciaria, ti mëssel gní lascé alsavëi al’ombolta/al ombolt te 48 ores da canche an é gnüs alsavëi dla nominaziun. L’ombolta/L’ombolt se crüzia spo da baraté fora les porsones che ne pó nia surantó l’inciaria cun litadësses/litadus sön la gradatöra aposta. La nominaziun ti vëgn lasciada alsavëi ales porsones interessades alplü tert trëi dis dan les lites.

Le paiamënt di componënć dl ofize lital ti corespogn a chël preodü por les lites dla Ciamena di deputac dala lege di 13 de merz dl 1980, n. 70.

  • Presidënt/Presidënta dla sënta litala – 150 €
  • Secreter/Secreteria y cumpëdausc – 120 €
  • Presidënt/Presidënta dla sënta litala speziala – 90 €
  • Componënt sënta speziala – 61 €


Va inò su

Normativa


Va inò su

Informaziuns por i comuns

Tl Boletin dla Regiun Trentin-Südtirol di 23 d’agost vëgnel publiché le Decret dl Presidënt dla Provinzia cun chël al vëgn stabilí le 22 d’otober dl 2023 sciöche data por tigní les proscimes lites por le renovamënt dl Consëi dla Provinzia autonoma de Balsan.

Por ci che che reverda chësc araton che al vais debojëgn da recordé che les prozedöres por mëte a jí les lites nominades dessura é da ciafé tla lege provinziala di 19 de setëmber dl 2017, n. 14, che fej referimënt en pert ala lege regionala di 08.08.1983, n. 7, y mudaziuns suandëntes.

I ademplimënc aministratifs y sü termins, sciöche ince i modì da adoré vëgn dá dant dal Consorz di Comuns sot forma telematica.

Material che la Provinzia ti mët a desposiziun a vigni seziun

L’aministraziun provinziala ti mët a desposiziun a vigni ofize lital de seziun chësc material:

  1. trëi copies dl placat cun les listes dles candidates/di candidac, olache öna mëss romagne a desposiziun dl ofize lital de seziun y les atres mëss gní tacades sö tl salf de litaziun;
  2. döes copies dl placat cun les desposiziuns prinzipales sön les lites y les sanziuns penales plü importantes;
  3. na copia dles istruziuns por i ofizi litai de seziun cun les desposiziuns de lege;
  4. les zetoles litales;
  5. döes copies dla tabela dles usc;
  6. na copia dl protocol di laurs litai;
  7. le register dles chertes litales di ëi y chël dles ëres;
  8. les listes injuntades por les seziuns di ospedai, les sëntes speziales y i ofizi destacá;
  9. l’injop sigilé cun le timber de seziun;
  10. d’ater material d’ofize, cun lapró les gran copertes por l’injop n. 2 y l’injop n. 3 y la coperta da ti dé jö al comun.


Va inò su

Termins

23.08.2023
Decret d'indiziun dles lites: publicaziun ai 23.08.2023, trasmisciun tres e-mail ai comuns y al Comissariat dl Govern
29.08.2023
Deponüda di simboi dles listes ai 29 y ai 30 d'agost (54 y 53 dis dan les lites)
01.09.2023
Le placat cun i simboi vëgn lascé alsavëi cina al 51 dis dan les lites (cina ai 01.09.2023)
01.09.2023
Presentaziun dles listes di candidac ai 1. de setëmber, al 2 de setëmber, ai 4 de setëmber y ai 5 de setëmber cina les 12.00 (danter le 51ejim y les 12:00 dl 47ejim de dan les lites)
07.09.2023
Placat de indiziun dles lites: publicaziun ai 07.09.2023, i placac vëgn tacá sö dai comuns
07.09.2023
Cina ai 07.09.2023 (45ejim de dan les lites) ti presentëia les litadësses/i litadus CHE Á SÜA RESIDËNZA FORADECÁ al comun d’iscriziun, la domanda por podëi lité tla provinzia, diretamënter tla seziun litala de so comun
Cina ai 07.09.2023 (45ejim de dan les lites) ti presentëia les litadësses/i litadus CHE VIR TEMPORANEAMËNTER DEFORA DLA PROVINZIA al comun d’iscriziun la domanda por podëi “lité por corespondënza”
12.09.2023
Presentaziun al comun dla domanda por podëi lité a ciasa danter le 40ejim y le 20ejim de dan les lites (12.09.2023 - 02.10.2023)
27.09.2023
Sentada publica por trá ala niza i mëmbri di ofizi litai de seziun danter le 25ejim y le 20ejim de dan le de dles lites (27.09.2023 – 02.10.2023)
07.10.2023
Le placat cun les candidatöres vëgn taché sö cina le 15ejim de dan les lites (cina ai 07.10.2023)
19.10.2023
Presentaziun al comun d’iscriziun dla detlaraziun por podëi lité te ospedal, te na ciasa de cura o te porjun cina al 3. de dan le de dles lites (cina ai 19.10.2023)
20.10.2023
Recioiüda dles copertes cun les zetoles litales dla lita por corespondënza cina al vëndres dan le le de dles lites (cina ai 20.10.2023)
20.10.2023
I ofizi litai comunai romagn daverc dai 20 d'otober ai 21 d'otober y ai 22 d'otober döt le de
22.10.2023
Lites dales 07:00 ales 21:00
Stlüta dles sëntes litales ai 22.10.2023 dales 21.00
22.10.2023
Les usc vëgn cumpedades fora atira do la stlüta dles sëntes litales (22.10.2023)


Va inò su